Contingut de l'article
La gaviota petita és el membre més petit de la família de les gavines. De color, la gaviota s’assembla a una rialla de cap negre o a una gavina del llac, encara que és de mida molt més petita. L’ocell és molt gracienc i elegant, amb belles característiques del plomatge, sense importar l’edat. La majoria de les vegades la gavina d’aquesta subespècie es troba sobre llacs i basses poc profunds, que flota fàcilment per sobre de l’aigua i atrapa insectes d’una manera especial. El que és més destacable és una gavina petita, ho entendrem.
L’aparició d’una petita gavina
La longitud corporal d’una gavina petita no sol superar els 30 cm, l’envergadura d’ales és de 60-70 cm i el pes només de 100 grams. El vol de la gavina és diferent dels altres ocells: flota com per sobre de l'aigua i no vola cap endavant. Aquesta característica fa que la gavina petita s’assembli més a una ternera pantanosa que un representant de les gavines. Un ocell petit amb un vestit de núvia té un característic color negre del cap en forma d’una mena de barret. Els ulls foscos es fusionen completament amb el color negre del plomatge del cap, per tant són gairebé invisibles. El pit, els costats, la part inferior del coll i l’ondeu blanc són blancs, de vegades amb una tinta rosada al peritoneu. Les ales són grises. El bec és molt prim i negre, amb taques vermelles. Les potes també estan pintades de vermell, gairebé carmesí. Els ocells joves són molt diferents dels individus madurs: no tenen colors negres i contrastats característics del plomatge, però hi ha moltes tonalitats grises i nombroses taques.
Hàbitat de gavina petita
Alimentació de gavina petita
La dieta principal de la gaviota petita són els insectes i els animals invertebrats. Pot ser libèl·lules, xinxes, llagostes, mosquits, etc. La gavina petita prefereix capturar insectes sobre la marxa: aquesta és la seva forma corona d'obtenir menjar, com la d'una oreneta. A més, la gavina no li importa menjar peixos petits, marisc, diversos representants de crustacis. A la recerca d'aliment, una petita gavina vola baix per sobre de l'aigua i de la franja costanera, i de vegades caça a la riba per sobre de la vegetació baixa. A la recerca de crustacis, l’ocell pot baixar a la riba i caminar en aigües poc profundes. Les gavines d’aquesta espècie es mantenen perfectament a l’aigua, però no se submergeixen a l’aigua.
Característiques de la reproducció i nidificació d'una gavina petita
La maduresa de la gaviota petita es produeix al tercer any de vida.Els ocells nidifiquen en colònies, incloent-hi no només la gavina del llac, sinó també els canyissos d’ales blanques i fluvials. Les colònies de mitjana no són molt grans en nombre, aproximadament entre 10 i 40 parells d'aus. Monogam de gavina petita: forma una parella per a tota la vida. Els jocs d’aparellament de les gavines joves són molt interessants: els mascles s’arrosseguen al voltant de la femella a l’aire, alternant-se entre vols ràpids amb intervals curts de volada. A la terra, el comportament d’aparellament no és tan pronunciat com el d’altres aus. A l’aire, el mascle sol fer son característic, incitant a la femella a formar parella. La petita gavina està intentant construir nius en zones humides de la zona costanera. Molt sovint es tracta de matolls d’aigua en què es construeix un refugi a partir de canyissos i altres plantes d’aigua propera. Rarament una gavina pot triar una petita sagnia en una costa rocosa per nidificar.
La gaviota petita té un crit molt característic, que permet identificar amb precisió l’ocell entre altres membres de la família. La veu sonora d’una gaviota petita s’escolta com un llarg “kyok-kyok-kyek”. La proporció de gavines petites en altres gavines és d’uns 8-10%. Degut al fet que les gavines petites vagin sovint, rares vegades tornen als mateixos llocs de nidificació, és bastant difícil estudiar les aus, sobretot les seves rutes de migració. Els científics suggereixen que el nombre total de gavines petites és d’uns 10 mil parells d’individus. Inclou totes les gavines sedentàries, nòmades i migratòries d'aquesta espècie.
Els ornitòlegs moderns observen un descens generalitzat de la població de la gavina petita. Això és facilitat per una mala ecologia, un drenatge generalitzat dels cossos d’aigua i la caça furtiva. Fins a la data, la gaviota petita no és una espècie en perill d'extinció, sinó que apareix parcialment en els Llibres Vermells d'algunes regions de Rússia. Per no perdre la gaviota, com a aspecte únic, heu de fer un màxim de mesures de protecció per a això.
Envieu