Contingut de l'article
Per alguna raó, molts estan convençuts que les coses meravelloses o fenòmens es troben en algun lloc llunyà, en terres estrangeres i que no poden estar a prop. Així doncs, es consideren que els bolets d'aspecte insòlit pensen que no poden créixer al bosc veí, situat darrere de la casa ...
De fet, es poden trobar bolets estranys a qualsevol lloc i al seu cabdell natiu, inclosos. Només sovint un recol·lector de bolets, després d’haver vist un bolet desconegut, l’anomena grebe i fa un cop de puny. No sabent que entre els bolets poc coneguts es troben comestibles i saborosos.
Descripció
Al bosc creix un fong amb el nom d’embut en forma d’embut (sovint s’anomena trompa negra, embut en forma d’embut en forma d’embut, craterellus en forma de banya). I és més conegut pels recol·lectors de bolets com la guineu negra. En aparença, justifica plenament el nom, de fet, és molt semblant a un carbó vegetal de color de l’embut situat a una cama amb un barret esquinçat en draps petits (en bolets joves les vores del barret són senceres i doblades). Un color tan trist dóna l’element contingut al producte anomenat melanina.
L’alçada del bolet és de 10 centímetres.
El barret -l’interior de l’embut, és la superfície del color gris-negre, si el bolet és jove, aleshores és necessària la presència d’una tonalitat marronosa, el diàmetre és de 3-6 centímetres. A l'exterior, de color gris-blanc, tot esquitxat de tubercles, arrugat. Quan les espores maduren, adquireix un color blavós. Quan es cou, es torna negre al carbó.
La cama és molt curta: de 8 mil·límetres de llarg, amb puntes fins a la base, el color és el mateix que un barret. La carn és de cendra grisenca, delicada, l'estructura prima, el gust és de bolets, fa olor de bolets frescos, fins i tot s'intensifica l'olor dels bolets secs.
Llocs de distribució
El chanterelle negre creix principalment en boscos caducifolis i menys sovint, mixtos de la zona temperada, als territoris d'Euràsia i Amèrica del Nord, tant a les planes com a les muntanyes. Prefereix un sòl humit obert a la llum, ric en calcàries i argiles, sota els faigs, aurons, avellaners i roures, utilitzant les fulles caigudes com a sòl i humus. Creix en grans grups, formant colònies senceres. El creixement comença a principis d’estiu, amb l’inici del primer mes de l’any fins a finals de la tardor, el màxim rendiment es pot collir a finals d’agost - principis de setembre.
Edibilitat
De les moltes espècies de chanterelles que creixen al bosc, l’embut en forma de garrofa es pot considerar el bolet més deliciós. Tot i que pertany a l’última, la quarta categoria de gust, però en alguns països de l’Europa occidental (França, Anglaterra), al continent nord-americà (al Canadà), es considera la mateixa delicadesa que les farines o les tòfones rares. Per als plats, només s’utilitza un barret de bolets (embut), perquè les potes són bastant rugoses, gomoses (mal mastegades) i poc saboroses. Els barrets es netegen de la terra i altres papes del bosc, s’assequen a l’hivern o es renten amb molta aigua i es fregeixen, ja sigui individualment o amb verdures i patates, sopes nutritives bullides, guisades. A partir de cànterelles negres s’obtenen salses molt aromàtiques i saboroses. Els bolets secs (per cert, la polpa del candelabre negre sec es fa més lleugera quan s’asseca) es molla en pols i s’utilitza com a condiment. Així mateix, l’embut en forma de garrofa, com altres tipus de xanterelles, es menja cru, ruixat amb sal.
Vistes similars
Un altre nom per a l’embut
Aquest bolet inusual s’assembla molt als instruments musicals: una canonada que sobresurt del terra o una trompa. És cert que la seva aparença és més aviat terrorífica i depriment. Per tant, els alemanys anomenen això deliciós, però tenen un aspecte espantós bolet "pipa dels morts". A Anglaterra i França, l’actitud davant el fong és més lleial i solidària, els francesos, juntament amb els anglesos, l’anomenen senzillament i amb gust - "cornucòpia". A Finlàndia, però, no van arribar a res massa i van cridar el cràter “trompa negra”.
Ús i propietats mèdiques
L’embut conté molt fòsfor, conté calci i una mica de potassi. El bolet és molt adequat per a una dieta: el contingut de proteïna en ell només és del 28%. I els polisacàrids continguts poden evitar que el sarcoma creixi, si n’hi ha.
Envieu