Contingut de l'article
Mallard és l’ocell més famós d’ànecs. Segons la classificació d’espècies, el mallot forma part de l’ordre dels Anseriformes, però s’acostuma a classificar-lo com a família d’ànecs.
Aparició
Exteriorment, l’ànec és un ànec força dens i ben alimentat. Aquests ocells tenen una cua molt petita, però el cap és força impressionant. El mallot pot arribar als 60 centímetres de longitud, els ocells petits tenen una longitud d’uns 40 centímetres. L'envergadura d'aquests individus arriba a un metre. Una ala té una longitud mitjana d’uns 30 centímetres. El pes corporal de Mallard és d’aproximadament 1,5 quilograms.
El bec, com es fa tradicionalment amb els ànecs, és força ampli i pla. En representants dels sexes, l’ombra del bec és diferent, de manera que és fàcil determinar el gènere per ell. Els mascles, per regla general, obtenen un bec, la base del qual té una tonalitat verdosa, però més a prop del final es canvia de groc. En els mascles més vells, els becs es poden produir sense desbordaments d’una tonalitat taronja ni del color de les olives. En les femelles, el bec és força inusual, a la base del damunt es poden veure taques negres.
Les femelles no difereixen en un plomatge tan complex com els mascles. En la majoria dels casos, el seu color es pot trobar en tons grisos, marrons i vermells. Tradicionalment es col·loquen al dors i les ales. Al pit, les plomes estan pintades de color ocre, les potes tenen un color taronja mat.
On viuen?
Els cabals es distribueixen principalment a l'hemisferi nord. Al nostre país es poden trobar a la Tundra. Si porteu Europa, es troben aquí amb molta freqüència, no els podreu trobar a les terres altes. Aquests ànecs salvatges són parcialment migratoris. Per exemple, aquells individus que viuen a Groenlàndia no volen a l’hivern, perquè el clima que hi ha és adequat per niar. Des de Rússia, els ànecs migren tradicionalment cap a Turquia i el mar Mediterrani. A l’Himàlaia, els mallards simplement baixen per esperar l’hivern.
En general, els mallards prefereixen viure en franges d’estepa del bosc. Poden residir tant en aigua dolça com salada. Aquests ànecs no els agraden gaire els rius i altres masses d’aigua que tinguin un corrent ràpid. A més, els cabals no s’instal·len a prop de llacs, que tenen flora i fauna molt pobres.
Tan aviat com arriba el moment d’equipar els seus nius, els mallards troben estanys amb aigua estancada, ja que la canya i la sedge creixen en gran quantitat.
Què mengen?
Els mallards mengen molt variats, no són capritxosos en el menjar. Cada àpat es pot comparar amb un procés de filtratge. Al bec, aquests ànecs tenen plaques especials que poden separar plantes, així com animals aquàtics. Els mallards mengen tranquil·lament peixos, rajoles, insectes i fins i tot granotes.
A prop dels estanys, de vegades es pot trobar una imatge insòlita quan un ànec submergeix el seu cap i el seu cos a l'aigua, deixant només una cua que sobresurt. Aquest fenomen vol dir que l’ànec està intentant obtenir plantes aquàtiques que creixen a la part inferior.
Com es produeix la moderació?
Una característica distintiva dels cabals de conreu en comparació amb altres espècies d'aus és la molèstia, que es realitza fins a dues vegades a l'any. Aquest fenomen acompanya els cabals abans de la nidificació i al final de la temporada de cria. Tan bon punt les femelles comencen a eclosionar els ous, els mascles comencen a canviar de plomatge. En les dones, el muting comença després que els pollets comencin a realitzar els seus primers vols. Si la femella durant la temporada d’aparellament es va quedar sense parella o no va tenir un ou, el procés de muda començarà al mateix temps que el dels mascles. Per canviar el plomatge, els cabals solen sortir de la casa a l’estepa.
Com es produeix la reproducció?
La pubertat dels ànecs es produeix a l'edat d'un any. A partir d’aquest moment, els cabals ja es poden reproduir completament. Per regla general, si els ànecs no migren, a la tardor comencen a buscar parella. La resta ho fa després d’un vol cap a regions càlides. Més sovint en ramats, el nombre de mascles és molt més gran que el nombre de dones. Això es deu al fet que les femelles sovint moren durant el període d'eclosió. Aquest fet és el que fa que els homes participin en la lluita real per a les dones, així com per l'oportunitat de continuar la seva carrera. Per mostrar a la femella les seves millors qualitats, els mascles utilitzen certs rituals d’aparellament.
Primer, el drac neda perfectament a la femella, deixant el bec cap avall. Aleshores, amb molta expressió i amb una gran expressió s'aconsegueix el pic de diverses vegades, tot el procés s'acompanya de esquitxades. Si li agradava molt la femella, el mascle comença a amagar el bec sota l’ala, acompanyant aquesta acció amb sons tradicionals. Si a la femella també li agradava el drac, ella neda al seu voltant durant diverses voltes, mentre assenteix amb el cap. Després d'això, la parella formada s'elimina a un lloc aïllat, on té lloc l'aparellament.
Tradicionalment, la melsa està present al costat de la seva meitat, només fins que posa ous. Llavors s'uneix a altres mascles i vola amb ells a l'estepa per moure's.
Disposició de niu
Després de l'eclosió dels ous, els pollets tenen enfonsada una tonalitat d'oliva o cremosa en el seu cos. Per començar a córrer, bussejar i nedar, els nens només necessiten 20 hores. Després d’això, comencen a menjar pel seu compte, buscant insectes.
Vídeo: Mallard (ànec salvatge)
Envieu